Diumenge 13/03/2011El Vermell (Manresa)
(((La realitat sempre supera la ficció)))
Estava tot a punt i tot més que dit: sis propostes, sis grups amb majúscules i bona expectació dins el Vermell.
Ja s’havia avisat que les propostes d’aquest diumenge no estarien marcades pel soroll extrem, sinó que musicalment marcarien una docilitat que no farien obrir les portes de l’ infern. Uns directes de molta qualitat, àgils i solubles, oberts a tot tipus de públic.
Els encarregats d’engegar motors van ser els barcelonins KIZA02. Una proposta d’electrònica fina i amb inputs i bases molt catalanes, de la mà d’Ivan Gassó, acompanyat en aquest cas dels visuals en directe. Sense gaires treves, van continuar NARWHAL, els quals es van presentar com altres vegades, amb tots els seus aparells de so, juntament de tota una gran cablejamenta que ja forma part de la pròpia escenografia de grup, i aquesta vegada musicalment més harmònics que mai. Bon directe d'una banda que segur arribarà a les altes esferes, directe cap a un públic atent i generós, i cada vegada més còmplice davant la proposta del duo NARWHAL.
KINOPLATZ, la banda de Cornellà i Pallejà, va sorprendre gratament. El que proposaven com a electrònica primitiva va transformar-se amb un directe, amb guitarra, bateria, veus treballades, bases suaus i bon directe. Una mescla rica de matisos que realment va despertar la curiositat i el públic va aplaudir amb agraïment.
A continuació, la banda que potser es definiria com a cap de cartell, els sevillans FIERA, van complir totes les expectatives. El públic bocabadat va veure com els components del grup, omplien l’escenari d’aparells que semblaven extrets d’un abocador, llaunes mig trinxades, aspiradors, planxes de ferro,... i sens dubte IMPRESSIONANT. Com, tota aquella ferramenta podia donar un so tant contundent ¿¿ El cantant en aquest cas i diferenciant-se del seu projecte paral·lel PONY BRAVO, és el baixista, que fa de mestre de cerimònies, amb cançons de lletra directe, fàcil, simpàtica i sense concessions.
Els Madrilenys ORNAMENTO Y DELITO van presentar un directe més rocker i post-punk, iconoclastes hispànics i amb lletres irreverents. Val a dir que van saber crear-se un ambient darkness que va engolir a tot el públic.
Per finalitzar la vetllada van pujar a l'escenari els FAMILEA MIRANDA. Trio de rock per excel·lència, (baix, guitarra, bateria i veus) van saber desmarcar-se amb el seu so contundent que s'aproximava al hardkore. Un grup bàsicament instrumental, que va omplir el Vermell de ritmes acurats i difícils, i d'energia post-punk, rock, heavy.
Ja s’havia avisat que les propostes d’aquest diumenge no estarien marcades pel soroll extrem, sinó que musicalment marcarien una docilitat que no farien obrir les portes de l’ infern. Uns directes de molta qualitat, àgils i solubles, oberts a tot tipus de públic.
Els encarregats d’engegar motors van ser els barcelonins KIZA02. Una proposta d’electrònica fina i amb inputs i bases molt catalanes, de la mà d’Ivan Gassó, acompanyat en aquest cas dels visuals en directe. Sense gaires treves, van continuar NARWHAL, els quals es van presentar com altres vegades, amb tots els seus aparells de so, juntament de tota una gran cablejamenta que ja forma part de la pròpia escenografia de grup, i aquesta vegada musicalment més harmònics que mai. Bon directe d'una banda que segur arribarà a les altes esferes, directe cap a un públic atent i generós, i cada vegada més còmplice davant la proposta del duo NARWHAL.
KINOPLATZ, la banda de Cornellà i Pallejà, va sorprendre gratament. El que proposaven com a electrònica primitiva va transformar-se amb un directe, amb guitarra, bateria, veus treballades, bases suaus i bon directe. Una mescla rica de matisos que realment va despertar la curiositat i el públic va aplaudir amb agraïment.
A continuació, la banda que potser es definiria com a cap de cartell, els sevillans FIERA, van complir totes les expectatives. El públic bocabadat va veure com els components del grup, omplien l’escenari d’aparells que semblaven extrets d’un abocador, llaunes mig trinxades, aspiradors, planxes de ferro,... i sens dubte IMPRESSIONANT. Com, tota aquella ferramenta podia donar un so tant contundent ¿¿ El cantant en aquest cas i diferenciant-se del seu projecte paral·lel PONY BRAVO, és el baixista, que fa de mestre de cerimònies, amb cançons de lletra directe, fàcil, simpàtica i sense concessions.
Els Madrilenys ORNAMENTO Y DELITO van presentar un directe més rocker i post-punk, iconoclastes hispànics i amb lletres irreverents. Val a dir que van saber crear-se un ambient darkness que va engolir a tot el públic.
Per finalitzar la vetllada van pujar a l'escenari els FAMILEA MIRANDA. Trio de rock per excel·lència, (baix, guitarra, bateria i veus) van saber desmarcar-se amb el seu so contundent que s'aproximava al hardkore. Un grup bàsicament instrumental, que va omplir el Vermell de ritmes acurats i difícils, i d'energia post-punk, rock, heavy.
foto: KINOPLATZ
Meritxell Tort /EAD Gironella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada